segona edició - 25-26 Abril 2015
resums de les ponències
Dissabte 25 tarda:
|
El treball realitzat aporta informació molt actual sobre l’estat d’aquests camins i el seu recorregut, amb l’objectiu de ser útil per a l’elaboració d’un Pla de Camins a nivell municipal. Per la seva localització i situació geogràfica (al bell mig de les muntanyes del massís), els camins de Bonastre han mantingut una estructura radial. Tant els camins més antics com els més nous, seguien i segueixen diferents rumbs (a la manera d’un estel) fins als pobles i viles més pròximes i cap a les terres de l’Alt Camp, la plana del Penedès i el Camp de Tarragona. Després d’una introducció sobre les característiques dels balls parlats de la Catalunya Nova, en especial els de la contrada, i a la llum també de la literatura, s’explicaran els trets més significatius del Ball de Santa Magdalena de Bonastre.
A les obres de la canalizació del gas dels anys 80 del segle passat, es van trobar certs materials arqueològics que ens aporten informació de Bonastre de l'època antiga.
La presència del íbers (a partir dels patrons d'ocupació i la interpretació de les troballes) i dels romans (relacionat amb l'Ager Tarraconensis), ens faran endinsar al territori de Bonastre en aquell període de fa uns milers d'anys. Una consueta és el diari parroquial fet pel rector d’una parròquia al llarg del temps que hi va exercir.
La particularitat d’aquesta consueta és que és molt detallista i engloba no solament la part religiosa sinó també amb referències a la vida social del poble, amb les seves activitats i també amb una sèrie de comentaris més propis d’un diari personal. La importància d'aquesta escrita per Mossén Francesc Figueras és que, en aquests moments, és l’única consueta que es conserva tan ben detallada de la parròquia de Santa Magdalena de Bonastre. |
